FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Quina cosa. Què dius? De què parlàveu? Per què plores? Amb què comptes? No sé què vol. Digueu-me de què heu tractat. Forma que revesteix el pronom relatiu quan, designant una cosa, va precedit d'una preposició. L'assumpte de què m'han parlat. El [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteix el pronom relatiu quan no va regit per una preposició. L'home que ha vingut. El seu pare, que era mestre de Sabadell... L'aigua que passa per aquest rec. L'home que hem trobat aquest matí. El llibre que llegies. L'any que es va casar el teu germà. La darrera [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mot quantitatiu ponderatiu. Que bonic! Que corren! Que lluny es veuen! Que de pressa han anat! Que valents que són! Que gent que hi ha! Que n'has vistes, de coses! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunció de subordinació que és emprada: Introduint proposicions subjectives, predicatives i completives. No m'agrada que surtis tan tard. És fàcil que arribin avui. La meva convicció és que això no pot durar gaire. Veig que no venen. No vull que hi vagis [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Marca l'oposició entre les dues proposicions o membres que uneix, essent allò que es diu en la segona una restricció, una cosa contrària, etc., a la que ha estat expressada en la primera. La idea és bona, però no és nova. És un bon noi, però és un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Açò . ço del meu (o del teu, etc.) Allò que és propietat meva, o teva, etc. Despengué de ço del seu 10.000 escuts. ço que En combinacions pronominals substantives, el que, allò que. ço que Cosa que, en què l'antecedent cosa resumeix el [...]
